L'edat d'or: la marginació de la vellesa

L'ésser humà està en contínua transformació, unes vegades creixent de manera fulgurant, com en la primera infància, altres per aconseguir els objectius d'estabilitat, com en l'adult, o per lluitar contra alguna disminució inexorable, com en la vellesa. Aquestes transformacions, amb els seus sentits i ritmes diferents, es refereixen primer de tot a la psicofisiologia humana que són elaborats per cada cultura social.

Sabem que agafant les dades de la història, que la vellesa s'ha revestit moltes vegades en el passat amb una aurèola de prestigi, triant-als consellers i líders del poble entre la gent gran, als quals se'ls suposava una saviesa superior. Fins i tot en la nostra societat hi ha algunes versions honorables de la vellesa, com algunes medalles i distincions en algunes institucions.

Al nostre temps podem observar com la tercera edat es troba marginada per la societat ja que la societat veu als avis com a persones que ja ho han donat tot i sols estan esperant a la mort, però més concretament nosaltres pensem que tant els avis i les avies arriben a un moment en la seua ment i en la seua forma d’actuar de que ja no serveixen i que no poden aportar res més a aquesta societat. Aquest moment del que parlem ve donat quan aquestes persones pensen o senten que ja no són útils i per tant s’aparten de la societat. Cal dir que en els temps que corren, davant la crisi i la precarietat laboral els avis formen un pilar sustentador de la família,  encara que si ho pensem bé hi ha famílies que tenen als avis i a les avies com si foren els cuidadors principals dels fills i filles dels seus propis fills. Açò molta gent pensa que és una bona opció perquè estiguin entretinguts i nosaltres pensem entretinguts? Ni que foren una mascota per tindre-la contenta, tant un avi i un avia veiem correcte que cuide als seus nets i netes si estan disposats a fer-ho no perquè siga una obligació.

Una persona perquè entre en el cercle de la tercera edat no esta acabada, no sols ha d’ajuntar-se en gent de la seua mateixa edat ja que encara tenen molt que donar aquesta societat i poden ser un referent molt bo per a les noves generacions ja que tenen la veu de l’experiència i les seues vivències poden ser molt importants per a la societat. En aquest cas una manera de participació que podem aplicar per a la gent gran seria la de contar la seva historia de vida en un tipus de taula redona a les aules de classe, on estarien parlant sobre les seues experiències, el que senten com a ciutadans però a més els xiquets i xiquetes també contarien les seues experiències i per tant seria una manera de reflexionar sobre la vida i veure que encara són útils per a la societat.

Un altre exemple de participació podria ser un lloc on es pogueren reunir tant joves, adults i gent gran per compartir vivències i poder donar consells sobre alguna cosa que pot preocupar-los o sols per passar una estona xarrant i sentir-se còmode ja que per ser gran o petit no saps mes o menys sinó que la diversitat en aquest aspecte fa més enriquidora l’experiència tant d’un com de l’altre.

Per tant volem acabar dient que per entrar en el cercle de la tercera edat no has de sentir-te fora de la societat ja que sempre hi ha coses per poder fer i coses noves per aprendre.

Hector, Laura i Miriam.